miércoles, 3 de junio de 2009

** La Bella i la Bestia **




El musical es va estrenar el mes de febrer i amb tant sols dues setmanes es van vendre 50.000 entrades, però no m’estranya, aquest espectacle ha captivat el públic de Barcelona i de tot Catalunya es molta la gent que es desplaça a la capital Catalana per veure’l.

Tant si teniu nens a la família com si senzillament voleu gaudir d’un espectacle ple de llum, color, uns decorats magnífics, unes veus fantàstiques, una musicalitat perfecta, una obra que et transporta en tot moment a aquesta magnifica pel•lícula de Disney, no us l’heu de perdre, segurament voldreu repetir.


Cal recordar que la Bella y la Bestia esta considerat ja un clàssic modern, va començar a representar-se l’any 1994 i ha estat un dels espectacles de major permanència a Brodway.




Els crítics d’aquest espectacle diuen:

“Un espectáculo destinado a batir récords”César López Rossell. Crítico El periodico de Catalunya.

“Entretenida, escenográficamente espectacular y musicalmente brillante”Santiago Fondevila. Crítico La vanguardia.

“La magia del musical “La Bella y la Bestia” enamora Barcelona”La Vanguardia.

“En cuanto la Señora Potts entonó las primeras notas de 'Se oye una canción' fue como si la magia se hubiera esparcido en el teatro”.


Dit això, m'acomiado animant-vos a que aneu a veure aquest musical tant meravellós que fa sentir-te com a nens/es de nou per uns moments...



Arreveure....




** Jóvenes Delincuentes **



Bandas violentas intimidan a los vecinos del Born.

Grupos de jóvenes se apoderan de calles con robos, intimidaciones y amenazas de muerte.


"Es el callejón de la muerte". Todavía nadie ha muerto asesinado bajo el arco donde empieza la calle Carders, pero los vecinos de esta zona sí están muertos de miedo. Lo demuestra la expresión utilizada por la vecina R.D, que no quiere aparecer bajo su nombre completo por temor a las represalias de los intimidatorios grupos de jóvenes que controlan esta zona del Born barcelonés, en el barrio de la Ribera.


Los vecinos, que se han hartado de que salir a la calle o volver tarde a casa sea una aventura de alto riesgo y exigen mayor presencia policial o sistemas de videovigilancia, aseguran que se trata de "bandas marroquíes y dominicanas".


Se han apoderado del cruce de Carders con Allada Vermell marcando su terreno con una constante actitud chulesca y amenazadora, realizando pequeños hurtos a diario, amenazando de muerte y trapicheando drogas con total descaro. La Vanguardia.es comprobó cómo algunos de los jóvenes tomaban posiciones de vigilancia en las esquinas, ocupaban totalmente el acceso a la calle Carders e incluso cómo cambiaba de manos un pequeño paquete.


Consultados sobre la situación en la zona, los Mossos d'Esquadra no han explicado el grado de organización de los grupos ni han proporcionado cifras oficiales de robos en la zona.


Un vecino ha denunciado más de 80 veces la impunidad de los grupos.

"Se sienten impunes, te lo hacen en la cara", asegura R.D, a quien le han intentado entrar en casa "seis u ocho veces" y sólo este año ya le han robado el bolso en dos ocasiones. El vecino A. B, que también se siente amenazado cada vez que sale por el portal de su casa, asegura que ha mandado al menos 80 escritos a la Guardia Urbana denunciando la situación de inseguridad.


El último episodio lo vivió hace un mes, cuando volviendo a casa de madrugada fue asaltado por una decena de los jóvenes que ve cada día frente a su portal: "me cogieron del cuello, me amenazaron de muerte y me robaron el poco dinero que llevaba encima", explica. Dos semanas más tarde asaltaron la farmacia situada en este cruce y los vecinos tienen claro que fue obra del mismo grupo.


Estos son sólo algunos de los episodios de la cotidiana inseguridad en la zona: a F.C le amenazaron con una botella hace sólo dos meses; a A.F, restaurador en Allada Vermell, le han amenazado de muerte en dos ocasiones.


El miedo y el sentimiento de impunidad que tienen los jóvenes es tal que todos estos vecinos se animan a denunciar la situación sólo con la condición de que se preserve su anonimato. Los responsables de la farmacia donde robaron hace pocas semanas, animados por los vecinos a denunciar lo sucedido públicamente –y no sólo ante los Mossos-, no osan levantar la voz ni bajo estas condiciones.

La vantguardia. José Albarrán Bugié.




¿Educamos?


Hace unos dias, un familiar me comenetaba que su sobrino no tenía modales, que era un mal educado y que faltaba al respeto muy a menudo. La pregunta es: ¿Alguien le ha enseñado modales? ¿Alguien le ha dicho que es lo que está bien y que es lo que está mal?

Soy de las que piensa que la base de todo comportaiento viene desde casa y este sobrino, al igual que esta banda de jóvenes, seguramente no ha tenido a nadie que le apoye, que le diga cómo comportarse con la gente, que le guie,....


Es muy fácil criticar y decir que éste y estos chicos son de tal manera, y por este motivo, no quiero decir que son menos culpables de sus actos bandálicos, pero pienso, que a veces deberíamos mirar un poco hacia atrás y entenderíamos el por qué de muchas cosas....

sábado, 25 de abril de 2009

** Sant Jordi, mirall d'un país **


Si, com diuen, la cultura és l'ànima dels pobles, la Diada de Sant Jordi és un reflex significatiu d'allò que som. Som catalans, una nació dinàmica que avança entre les pròpies contradiccions.

La Diada de Sant Jordi és una festa que celebrem sense deixar de treballar. Una festa que es viu des de la individualitat, des del terreny personal, amb l'acció del regal de la rosa i el llibre com a moment central de la celebració. Aquesta mostra d'estima íntima és el que la fa singular, però, paradoxalment, la festa adquireix el seu significat per la seva dimensió social, pel fet que és viscuda per totes i tots a les nostres ciutats, als nostres pobles.

El que la fa especial són els carrers inundats de roses; són les parades de llibres amb els autors signant els seus exemplars, esdevenint merescut centre d'atenció; és l'entusiasme de milers de joves intentant fer diners per una causa social o per un viatge de fi de curs, o el de persones emprenedores que cerquen uns euros més per poder arribar a final de mes; són els llibres escrits en llengua catalana que seran llegits els propers dies; és l'alegria i el somriure compartit de milions de persones; són les parelles que, abraçades, passegen el seu sentiment. És el contagiós entusiasme d'una nació viva.

I és també la idea de llibertat. Deia el president Companys que "Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa", i per Sant Jordi es fa present un ideal de Catalunya, ja que l'amor i la cultura no coneixen altre territori que la llibertat.

És una festa singular que adquireix força per la seva pluralitat, que cadascú viu a la seva manera i se la fa seva fins a fer-ne una festa de tots, en la qual ningú se sent exclòs. Any rere any evoluciona, de la mateixa manera que evoluciona la nostra societat, però manté la seva essència, allò que en fa una festa de país, allò que en fa motiu d'orgull dels catalans.

El 23 d'abril té una significació especial, perquè és el nostre dia dels enamorats, el nostre dia del llibre, i constitueix una part fonamental de la nostra identitat com a persones, com a societat i com a nació.

Així mateix, si hi ha un mirall que reflecteix la imatge d'una societat, és inevitable que s'hi reflecteixi també el sistema polític. En aquest sentit, entendre la diada del llibre i de la rosa, la seva singularitat, la seva pluralitat i les seves contradiccions permet al seu torn comprendre les singularitats, la pluralitat i les contradiccions del catalanisme polític, més enllà de les relacions entre els partits polítics que representen la ciutadania.



DE FET--i el dia de Sant Jordi n'és un exemple clar--, com explicava Montserrat Guibernau en una entrevista recent, el que dóna identitat a una nació és la cultura, la llengua, els símbols, els valors, les tradicions, però, sobretot, el desig de continuar formant una comunitat amb una sèrie de característiques específiques. I la gran majoria dels catalans ho volem. Ho volem amb la mateixa diversitat de visions amb què es viu Sant Jordi, i amb el mateix resultat: té sentit quan tothom suma.

Al nostre país, les preferències sobre el model de societat poden ser molt diferents, com passa arreu del món, i s'estructuren sobre l'eix esquerra-dreta. Tanmateix, l'experiència històrica de Catalunya en relació amb l'Estat espanyol i a la seva estructura, defineixen un segon eix de conflicte polític. De manera que mentre uns pensem que la millor opció per a Catalunya és esdevenir un Estat propi dins de la Unió Eu- ropea, altres defensen l'opció de continuar sent una de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Uns i altres ho fem amb la mateixa convicció i la mateixa legitimitat.



DIFERIM, però coincidim a sentir-nos part d'una identitat col.lectiva diferenciada, i en la defensa dels interessos comuns de tots els catalans. És sobre aquesta base mínima de coincidències que s'ha estructurat al llarg de la història l'ampli espai del catalanisme polític.

I, compte, no es tracta d'ideals abstractes. Més enllà de paraules i d'idees patriòtiques, l'articulació del catalanisme polític ha funcionat quan els catalans ens hem trobat davant de l'evidència que l'interès particular passa per l'interès col.lectiu de tota la nació catalana, i que si perdem, perdem tots.

És precisament l'escenari en què ens trobem ara, que no permet cedir en les negociacions que Catalunya manté amb l'Estat. El compliment de l'Estatut (en referència, per exemple, als traspàs de les competències de Rodalies i beques universitàries), la gestió dels aeroports i, sobretot, assolir un sistema de finançament just són qüestions determinants per garantir la qualitat dels serveis públics que es presten a la ciutadania i per preparar Catalunya de cara als canvis que es derivaran de la crisi actual durant els propers anys.

El catalanisme polític n'és conscient. La ciutadania també n'ha de ser. Si ens mirem al mirall, ens hi veurem tots i, ens hi agradem o no, el futur el patirem o el construirem junts, en funció de la resposta de l'Estat a les qüestions justes i irrenunciables que hem posat sobre la taula.


ERNEST Benach

sábado, 18 de abril de 2009

** Educación diferenciada **

"La educación diferenciada puede ir en beneficio de una enseñanza de calidad", señala una experta.
María Calvo, profesora de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III, impartió una conferencia en la Universidad de Navarra.

"Se trata de una educación personalizada que potencia aquellos aspectos positivos de cada sexo. La educación diferenciada puede ir en beneficio de una enseñanza de calidad". Así se expresó en la Universidad de Navarra María Calvo, profesora de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid, que impartió una conferencia sobre "Educación mixta, educación diferenciada: opciones en libertad".

María Calvo señaló en su intervención que este tipo de educación, que se presenta como una opción más para los padres, podría ayudar a "resolver problemas como el fracaso escolar, la violencia de género o las dificultades docentes para el profesorado".

Según explicó, "los ritmos de maduración de los niños y niñas son distintos. Las mujeres maduran antes que los varones, especialmente en lo relativo a destrezas verbales. También son diferentes en intereses, aficiones, forma de socializarse y juegos".
La edad óptima, de los 6 a los 17 años.

En este sentido, la profesora de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III destacó el informe "Todos somos diferentes" emitido recientemente en Suecia por el Consejo para el Estudio de la Educación. "En él se afirma que el problema del fracaso escolar se debe en gran medida al empeño por despreciar las diferencias y considera que no es lícito imponer los mismos modelos pedagógicos a naturalezas que son distintas", apuntó.

Para esta experta, "algunos de los problemas que la educación mixta está planteando actualmente pueden solventarse simplemente con una separación por sexos en determinados tramos de la edad escolar".

Sobre este aspecto, señaló que, desde el punto de vista pedagógico, la edad óptima para la separación es entre los 6 y los 17 años, resultando altamente recomendable entre los 12 y 14: "En esta etapa, la identidad personal, masculina o femenina, todavía no se ha constituido adecuadamente; les falta madurez, experiencia de vida para saber integrar todos los elementos que están en juego en una relación interpersonal".
Educación diferenciada?
Seguramente no sea la más indicada para decir que es lo mejor y que es lo peor. Pero en mi opinión, mucho hemos adelantado en la educación mixta y en la coheducación para dar marcha atrás en la separación de genero, no? Realmente hace falta? Será mejor para los alumnos y alumnas?...

sábado, 28 de marzo de 2009

** Estudiantes sin clases **

"Todos tenemos derecho a opinar"

Muchos compañeros se quejan de la poca información que se les ha venido dando sobre el espacio europeo de educación superior y de las versiones contradictorias que hay entre la comunidad universitaria. Muchos se muestran críticos con el modo como se lleva la implantación del nuevo plan de estudios y respetan el derecho a manifestación y huelga de sus compañeros, pero dicen que las formas en las que lo hacen no son adecuadas. Dicen que todos tenemos derecho a tener una opinión, pero no a imponerla a los demás.
María, una estudiante de la UB, mostró su crítica sobre la parada de clases, y al decir esto, los compañeros que sí apoyan la huelga dijeron que es la asamblea de la facultad la que decide las acciones que desarrollar y que si alguna persona no está de acuerdo con el curso que toman los acontecimientos puede participar en la asamblea y mostrar su punto de vista. Las compañeras de María decían luego que se hace difícil ir a las asambleas y discrepar contra un grupo muy activo con puntos de vista similares, dentro de las posibles discrepancias. Algunos rectores hablan de "mayoría silenciosa", aunque es cierto que los referendos no vinculantes que se han realizado en las universidades sobre la implantación del EEES muestran que un gran número de estudiantes son contrarios a Bolonia. Según María, ser crítico y protestar no está reñido con las clases para los que quieran.
"Nosotros tenemos derecho a hacer clases"
"Está bien que os manifestéis, lo respeto y me parece genial, pero igual que vosotros teneis este derecho, nosotros lo tenemos a hacer clases", decía Esther a un compañero que aprobó el encierro en la Facultad de Filosofía e Historia de la universidad central. Esta estudiante también cree que se puede tener una actitud intermedia entre seguir la actividad académica y las protestas. "Yo me veo en medio, es verdad que el nuevo plan de estudios -que ya nos están aplicando- te deja muy poco tiempo para hacer otras cosas" explicaba. "Yo he estado en las asambleas y creo que los estudiantes que protestan más activamente tienen su punto de razón, pero tampoco pueden decidir por la mayoría". Sin embargo, la asamblea de la facultad es el órgano que decide, donde todos deberían participar.
Adriana, otra estudiante de la UB, cree que es posible construir otra universidad y que se deberáin cambiar muchas cosas, pero que no se puede imponer a la mayoría algo que no ha decidido. "Unos cuantos no pueden decidir por todo el mundo".
Curiosamente, este es el mismo argumento de los estudiantes críticos con Bolonia, unos cuantos han decidido "imponer el EEES".
LA VANGUARDIA, JUEVES 26 DE MARZO 2009
Diálogos como los anteriores los tenemos "a patadas" en estos últimos días, ya que hay compañeros que se quejan de la parada de clases y de las jornadas reflexivas que se van a hacer durante esta semana. Estas jornadas reflexivas hacen que muchos profesores paren la evalución contínua y otros no, ese es el motivo de las quejas. Surgen inquietudes sobre el temario no dado y discrepancias entre compañeros.

<< setmana nº 6 i 7 >>

Aquests últims dies s’han proposat una sèrie de documentals com:
- Can Tunis.
- Pensant en els altres.
- Tan “monos” com nosaltres.

A més a més hem estat comentant les dues propostes:

A) La naturalesa humana és corrupta i ha de ser controlada per les normes socials.
B) La naturalesa humana és bona i és corrompuda per les normes socials.


A l’aula varem fer dos grups i cada grup havia de defensar una de les dues propostes, nosaltres defensaven la proposta A, i es va dir:

- La naturalesa humana és corrupta, per tant, hi ha necessitat de normes i lleis per controlar-la.
- Si no hi haguessin normes la gent i la societat, en general, seria un descontrol.
- Des de ben petits som egoistes i competitius, per això necessitem que ens moldejin.
- Els humans necessitem compartir codis socials.

La proposta B faria referència a la teoria de Rousseau, ja que es pensa que la naturalesa és bona. Personalment no estic en contra ni a favor de les dues propostes. Més informació: al forum!!!!

sábado, 14 de marzo de 2009

** Gran Torino **

Esta semana fuí a ver una película, que en un principio no me llamaba la atención, no sabía de que iba y ni siquiera quienes eran los actores, en fin, que por votación tube que tragar, pero una vez fuera del cine...... me encantó!

La película es Gran Torino de Clint Eastwood.

‘Gran Torino’ narra la historia de un viejo veterano de Corea, cascarrabias y malhumorado, que un día descubre que su preciado coche (el del título) quiere robarlo un adolescente asiático. En contra de lo que le recomienda la comunidad, el hombre tratará de encauzar al chaval por el buen camino, buscándole trabajo y defendiéndole de las bandas que le tienen amenazado. De esta forma se establecerá una relación paterno filial entre ambos.

La recomiendo totalmente, ya que la manera en que Eastwood ayuda y hace de guía al chico asiático es muy buena. Nunca trata de obligarle, sinó todo lo contrario, lo apoya, lo guía y finalmente consigue que sea un chico de probecho a base de motivación y estímulo. Para mí fue una figura de profesor, educador, guía, consejero, un todo a la vez!

Este es el sueño de todos y todas nosotras creo, llegar a ser un buen/a educador/a y el método de Eastwood es otro más que también debemos conocer.

Así que ya sabeis id al cine y saldreis con un buen sabor de boca.

Aquí podreis encontrar trailers de la pelicula:

http://neocinetv.blogspot.com/2008/12/trailer-en-espanol-de-gran-torino.html
http://www.youtube.com/watch?v=f1jLNMYnAgE

<< setmana nº 4 i 5 >>

Durant aquests dies a l’aula...:

Hem vist el programa de 30 minuts dedicat a: “L’escola dels petits samurais”.
Aquesta escola anomenada Parvulari Hikari del Japó, els nens i nenes van sense samarreta faci fred, calor, nevi.... tant se val!
L’uniforme que porten son gorres de diferents colors, segons la classe, per diferenciar-los, mitjons blancs i pantalons curts de color negres. Els nens i nenes poden portar la samarreta de màniga curta si estan refredats.
En aquesta escola els infants no paren de fer activitats per escalfar-se. L’objectiu d’anar sense roba es reforçar la salut.
Els infants son els que netegen l’escola.
Comencen a llegir als 3 anys, diuen que van més avançats que en altres escoles, fan molt d’esport,....
Al Japó l’educació rigorosa es sinònim d’èxit, però en aquí la comparem amb una educació militar en la qual es dona importància a l’educació del caràcter i amb una tradició de la classe dels guerrers.

Elements positius que van sorgir a l’aula:

- No hi ha càstigs. Sí premis.
- Per algunes famílies es un orgull poder entrar en aquesta escola, ja que hi ha una llista d’espera força llarga.
- Els infants no són forçats a anar sense roba.
- Fan oracions al entrar.
- La formació d’una noció de grup, l’orgull de pertànyer a un col·lectiu. Dona capacitat d’autosuperació.
- Felicitacions en públic.
- Tot el context ajuda a la maduració del infant.
- Aprenen a patir, no tot el jugar.
- La maduració que es planteja en posar-se i enfrontar-se als elements naturals.
- Els infants semblen feliços.
- La neteja que fan els alumnes.
- Activisme.
- Pares participadors.
- La immunitat dels infants a la llarga.
- Premis públics nacionals reconeguts.
- Relació ment-cos. Un cos fort, una ment forta.

Elements negatius que van sorgir a l’aula:

- Sembla una secta.
- Una disciplina molt marcada.
- Participació del pares, però amb roba, tot el contrari dels seus fills.
- El fet d’anar sense roba. Ja tenen identificació, no cal anar despullats.
- Competitivitat.
- Aprenentatges memorístics.
- Sembla una disciplina militar.

El fet de que hi hagin menys elements negatius no vol dir que el grup classe vam estar d’acord amb el mètode del Parvulari Hikari, sinó que son menys, però de vital importància.
La classe en general, estava en desacord, ja que es un mètode que, personalment, te elements molt positius com l’activisme i el treball en grup, però el fet d’anar sense roba trenca molt. No fa falta!


El subjecte de l’educació:

L’educand:

Si l’educació es possible hi ha d’haver-hi algú que es pugui educar.
S’ha de tenir la voluntat de voler ser educat. Es pot no tenir intenció de ser educat, es a dir, no saber que s’està sent educat; i també es pot no voler ser educat. Els educands es poden negar pel mètode, ja que no és possible negar-se totalment a ser educat.

Per què som educables els humans?

L’educació és exclusivament humana, ja que els animals aprenen, però no s’eduquen.
A través del raonament i d’atribuir significat, s’aprèn. Si hi ha capacitat de donar-li significat moral a l’aprenentatge, hi ha educació.
Cal una estructura innata per aprendre i nosaltres, els humans, estem disposats biològicament per fer-ho.
A la capacitat de ser educat l’anomenem educabilitat.

Es pot aprendre tot, però s’ha d’aprendre?

Tot depèn de l’objectiu i del mètode.
Els humans no coneixem els límits per aprendre, tenim una estructura biològica. Aprenem i ens eduquem per necessitat. Si no hi ha necessitat, no hi ha aprenentatge.
Segons Maslow, no es pot cobrir una necessitat, si no has cobert l’anterior.
La distància entre educadors i educands pot ser molt gran quan no se sap el que necessiten els educands. Com per exemple, al Parvulari Hikari, com que el que necessiten els alumnes es calor, els hi donen activisme i una ciutat competitiva com es el Japó, necessita una escola competitiva. Per tant, s’han de diferenciar i cobrir les necessitats.

Per què aprenem?

Els humans aprenem perquè tenim plasticitat.
<>
Sabater diu que hem d’arribar i aprendre a ser humans, ja que no sabem ni caminar, ni comportar-nos socialment,...
Aprenem perquè tenim una predisposició biològica, perquè tenim necessitat i perquè tenim el fonament biològic de la plasticitat. Però per altre banda, aprenem per la cobertura sociocultural, ja que si no hi ha cultura, no hi ha educació, la cultura dona sentit.
L’educació es fer persones, es un fenomen social i polític perquè es la cara política de l’individu el que l’educador educa.
Finalment, diem que per ser educables, necessitem:
- Capacitat de comunicació amb l’educand.
- Capacitat de racionalitat.
- Capacitat de canvi. Plasticitat.

Quan un educador no creu en la capacitat de canvi dels seus alumnes, no hi ha motivació.
El subjecte es subjecte perquè comunica. Si no hi ha comunicació, no hi ha educació.
Educar també implica perfeccionament, ja que si no es creu en el perfeccionament dels alumnes no hi ha canvi, i si no hi ha canvi, no hi ha educació. A més a més perquè hi hagi educació hi ha d’haver un marge de llibertat, ja que si no hi hagués llibertat no hi hauria educació, sinó que hi hauria adoctrinament i l’adoctrinament no es educació.
En certa manera educar es manipular. Molts dirien, una manipulació inconscient, motivadora i persuasiva, per això no te n’adones.

Educació dinàmica:
L’individu interactua amb el medi de manera didàctica i permanent.
Educació permanent, vol dir, aprenentatge al llarg de la vida.

Teoria sistètico cibernètica de l’educació:
L’educand com:
- Com a sistema obert de nivell superior.
L’educand com a tres sistemes:
- Biològic.
- Psicològic.
- Social.
Perquè sigui sistema ha de tenir elements, relacions i finalitats compartides.
L’educand com a sistema implica una relació entre sistemes que conformen un sistema. Sistema mental, social.... a la que s’intervé en un element del sistema, s’intervé en els demés, ja que estan totalment relacionats.
Els humans per ser educables han de ser sistemes oberts, tenir una relació amb l’entorn, comunicar, transmetre i rebre informació constantment.
L’educació es bàsicament comunicació, si no hi ha obertura no hi ha comunicació, un sistema tancat no es educable, per tant, la comunicació s’ha de facilitar.
Si el sistema es obert es imprevisible i complex. Hi ha un paradigma de la incertesa i per aquest motiu, d’una acció educativa no es pot preveure gairebé res.
Un ésser superior es capaç d’aprendre a aprendre, i això implica consciència de ser educat.

I per acabar, l’Enric proposa:
Pensa en aquestes dues frases i tria’n una:

La naturalesa humana es corrupta i ha de ser controlada per les normes socials.
La naturalesa humana es bona i es corrompuda per les normes socials.

Jo escollo la segona, que ve a dir que els humans som bons per naturalesa com diu Rousseau. Penso que realment sí som bons per naturalesa i en certa manera, ens convertim en bons o dolents segons el nostre entorn i segons la nostre societat.

domingo, 1 de marzo de 2009

** Gran Hermano de nens?? **

Donat que va sortir el tema del Gran Hermano de nens a l’aula, he volgut buscar i informar-me i a més a més parlar-ne, que per aixó serveix aquest blog! Per xerrar tot el que volguem! Xd!

Arrancó el polémico "Gran Hermano" de niños en EE.UU.
La CBS estrenó ayer su controvertido reality show infantil .

La cadena americana CBS estrenó ayer "Kid Nation", versión infantil de Gran Hermano que arranca entre controversia por la corta edad de los participantes y la denuncia de una de las madres.
El programa, que no está producido por Endemol ni forma parte de la franquicia de "Big Brother", muestra desde ayer cómo conviven un total de 40 niños de 8 a 15 años en una casa situada en la localidad "fantasma" de Bonanza (Nuevo México), al sur de Santa Fe. Durante 40 días, los niños se encargan de preparar sus comidas, limpiar, crear un gobierno y dirigir sus propios negocios, sin la intervención o participación de adultos. Pero, para Janis Miles, madre de una de las menores que participan en el espacio, la experiencia se aproxima a abuso de menores y negligencia. Según publicaba este verano el New York Times, Miles envió una queja a las autoridades de Nuevo México después de que el programa acabase la fase de producción, que finalizó en mayo pasado.

Bebieron lejía por equivocación y se quemaron cocinando.
El rotativo señala que tanto la madre como la CBS coinciden en que varios niños necesitaron cuidados médicos tras ingerir lejía que alguien había dejado sin identificar en una botella de refresco. Además, Divad, la hija de Miles, de 11 años, se quemó la cara mientras cocinaba. El jefe de policía de Santa Fe envió la queja de Miles a las autoridades civiles tras determinar que no había encontrado indicios de actividad criminal. Romaine Serna, funcionaria del estado de Nuevo México que trabaja en el departamento supervisor de la entrega de licencias a dependencias para el cuidado de menores, dijo que casi con seguridad el proyecto infringe las leyes estatales que exigen que las dependencias en las que viven niños sean revisadas y obtengan la licencia pertinente. La funcionaria dijo que CBS nunca se había puesto en contacto con las autoridades del estado. Serna apuntó que si su agencia hubiese recibido quejas de los padres cuando se produjeron los incidentes, se habría encargado de responderles y afianzar la seguridad de los pequeños.

No se ha violado ninguna ley, según la cadena.

Los responsables de la cadena de televisión aseguran, por su parte, que no han violado ley alguna. "Nos sentimos seguros de que esto fue correcto desde el punto de vista legal", dijo al New York Times Ghen Maynard, vicepresidente ejecutivo de programación alternativa. Jonathan Anschell, el responsable de asuntos legales de CBS en la costa Oeste, aseguró que un inspector del Departamento de Trabajo visitó el lugar en el que se rodaba el programa durante la fase de producción. Pero Carlos Castaneda, un portavoz del Departamento de Trabajo de Nuevo México, dice que el inspector no tuvo acceso a las instalaciones. La emisión de 'Kid Nation', el único espacio de su estilo en la televisión estadounidense, ha generado gran expectación y críticas desde que CBS dio a conocer sus planes en mayo pasado.

La CBS lleva el programa a los colegios americanos.

La CBS ha decidido llevar el marketing de su nuevo programa directamente al target que persigue: los niños. De esta forma, la cadena ha puesto en marcha visionados de su polémico reality show en un buen número de colegios estadounidenses, con el objetivo de generar una imagen positiva. Estudiantes, padres y profesores han sido invitados a ver el programa en ciudades como Miami, Boston, Chicago y Denver, informa Variety.



¿Qué significa que participan niños en un Gran Hermano?
¿Qué clase de observación querían hacer?
Las cadenas televisivas buscan producir morbo en la gente y si para ello se tiene que hacer un programa donde convivan niños de entre 8 y 15 años, así se hará.
¿Y los padres?
¿Qué clase de padres meten a sus hijos/as en un Gran Hermano? ¿Padres que buscan llenarse los bolsillos acosta de sus hijos? Evidentemente, no? No se entiende que unos padres lleguen a vender a sus hijos, porque prácticamente los están vendiendo, para sacar dinero.
La noticia dice que se los niños bebieron lejía y se quemaron, pero que pretendían? Creían que unos críos de entre 8 y 15 años, solos, sin nadie que los oriente, permanecieran en una casa durante 40 días, haciendo trabajos domésticos, como adultos, y que salieron impolutos? Pues desde aquí digo, que es imposible, que los niños son niños y tienen sus pequeñas o grandes ideas de “bombero” y si no hay nadie que los vigile y les prohíba o les ordene, más aún!
Me parece bestial este Gran Hermano, horroroso! Hasta donde vamos a llegar… o es que no tenemos límites? Según para qué cosas, como el dinero, parece que no… aunque de ello dependa la vida y la educación de unos críos!

<< setmana nº 3 >>

Aquesta setmana hem parlat de:


- Valors educatius.

- Un Gran Hermano de nens.
Es veu que diferents nens i nenes d’entre 8 i 12 anys han estat 15 dies en una casa de Gran Hermano.

Teories Pedagògiques actuals:

Pedagogies perennes:
Son pedagogies permanents de tota la vida.
Busquen l’ordre d’associar, mantenir l’ordre, transmetre...
Molt conservadora.
Es una pedagogia que busca el manteniment de lo que hi ha establert.
Aquest tipus de pedagogia legitima el poder, menys que l’autoritat.

Pedagogies performatives:
D’acció / D’actuació.
Es una crítica radical al model perenne.
Es la recerca de la màxima eficàcia; es busca l’èxit i el màxim rendiment escolar.
Son pedagogies derivades del conductisme.
L’objectiu es el rendiment.

Pedagogies hermenèutiques:
Hermenèutica es buscar el significat a través de l’anàlisi i la reflexió amb la finalitat d’entendre-ho.
Son pedagogies que no tenen un horitzó definit, sinó que la defineixen els alumnes.
No hi ha un ordre a conservar. No hi ha un perfil tancat.
Es reconèixer i comprendre.
Busquen que la persona se senti realitzada, reconeguda.
Busquen el relat de grup, la importància de la comunitat, vinculada a la interculturalitat.

Pedagogies postestructuralistes:

No hi ha relats col·lectius, sinó individuals i personals.

Són Pedagogies individualistes existencials i no admeten un currículum.

Pedagogies crítiques:

Busquen el canvi social, la transformació. Se les anomena Pedagogies transformades, ja que busquen canviar les condicions de vida de la gent, com per exemple Paulo Freire.

3 idees fonamentals:

La pedagogia ha tingut diversos canvis:

- S'ha passat de centrar-nos en l'educador a centra-nos en l'educant.

- S'ha passat de preocupar-nos per l'ensenyament a preocupar-nos per l'aprenentatge.

- Parlem de Centres Educatius, en comptes de parlar de Centres Escolars, ja que l'aprenentatge comunitari agafa una gran importància. Ara parlem de context educatiu.

domingo, 22 de febrero de 2009

** ¿¿Tu quin vols?? **

Donat que ha sigut carnaval m'agradaria fer constancia de les diferències i gustos que tenim alhora d'escollir disfressa!









Vestits pel carnaval


Els gustos a l'hora de disfressar-se estan molt clars segons les edats:
Per als bebés s'escollen d'animalets, i que a més a més abriguin,

a les nenes els hi agrada vestir-se de princessa de color rosa;

mentre que els nens prefereixen els superhèroes, amb Spiderman al damunt,

entre les adolescents triunfen les difresses de diablessa

i entre els adults, més que per gustos, es posen el que els hi queda bé.

** Educació en valors **

¿Puede sorprendernos que un niño de 20 años mate a una niña de 17?

¿Se ha hecho algo para evitarlo?

¿Se ha incluido en el paquete de advertencias (junto al “no cruces sin mirar”, “no ensucies”, “no corras” o “no bebas”) un “vigila con los amigos controladores” o un “ni se te ocurra pegar a esa chica ni seguirla”? NO!!

Hay padres que creen evidente que sus hijos/as saben sus derechos, pero no se habla de ellos.
En muchos hogares hay falta de educación moral y de diálogo sobre los derechos de las personas. Cuando, personalmente, creo que la educación moral se debería dar desde que se nace y en el día a día. Si nos pusiéramos a analizar las opiniones que se dan sobre la vida cada día nos daríamos cuenta de lo que transmitimos a los demás. En muchas ocasiones llegan a ser verdaderos valores para la vida y esto es algo que según que hogares no lo tienen y los hijos reciben una falsa visión de lo que se debe o no hacer.
Pongamos el ejemplo de una niña de 13 años que ha vivido en un hogar donde su padre ha maltratado física i psicológicamente a su madre. ¿Qué opinión tiene de esto esta niña? ¿Qué clase de derechos cree que tienen las mujeres? ¿Es posible que permita eso en un futuro sobre ella, ya que al vivir con ello se crea que es lo normal? Puede que sí!

Avanzar en temas de igualdad sigue siendo todo un logro y el homicidio machista entre jóvenes, como el de Marta por ejemplo, es porque el elemento muerte se manifiesta cuando el agresor cree poseer a su chica –o mía o de nadie- y esto es algo, que en la mayoría de casos, se aprende en casa, de aquí la importancia de lo que se transmite.

sábado, 21 de febrero de 2009

<< setmana nº 2 >>

Aquesta setmana han sorgit temes a l’aula com el teatre i el cinema, doncs hi ha diverses propostes força interessants, “ojalá el temps no passés tant ràpid”!


Teatre:
  • Els nois d’història.
  • Jo sóc la meva dona.
  • Què?
  • Días mejores.
  • Spum a lot.

Cinema:

  • Ricard II (està per estrenar). Una versió de Shakespeare. Va del poder i sobretot, del autoritarisme.
  • La classe.
  • Mentes peligrosas.
  • Hoy empieza todo.
  • La ola.
  • La duda.

A més a més hem parlat de:

- El model de l’escola Francès.

- Foucault.

- Herbart.

- Dewey.

- L’educació familiar.
Hi ha temes que els pares poden si o no educar?

- Què vol dir integrar-se?


Per a que serveix la teoria de l’educació?

Ens ha de proporcionar elements per fer una reflexió.
Hi ha tres nivells d’anàlisis, essencials per a la teoria de l’educació:


- Primer nivell: Històric.
¿Com ha estat el mon i el pensament sobre l’educació?
o Mètodes educatius.
o Idees.
o Models educatius
o ...

- Segon nivell: Descriptiu.
¿Com és l’educació.
Hem de tenir un nivell descriptiu que ens ajudi a analitzar i a estudiar problemàtiques. S’ha de tenir opinió i criteri.

- Tercer nivell: Prospectiu / Normatiu.
¿Com hauria de ser l’educació?
o Criteris.
o Principis.
o Prescripcions.
o Normatives.
o Ideologies.
o ...


- Es bo separar les aules per sexe? Es veritat que les noies aprenen millor soles?
- Educació competitiva. Hi ha competència a les aules? Les notes públiques o privades?
- Que es millor que els nens/es juguin o que aprenguin?
- Finlàndia.

Temes propis de la teoria:


- La perfectibilitat.
¿Quines han de ser les metodologies més adients?

- La millora de les condicions educatives.
¿Tothom pot ser mestre o educador? Quines condicions calen?
Tothom està capacitat per educar als fills?


Dificultats per poder fer teoria:

- Metodologia.
- Problemes conceptuals.
- Expressió.
- Dificultat de pensar.
- La influència de la política a la infantesa.
- Democratització de l’ensenyament.

sábado, 14 de febrero de 2009

** Jo contínua i tu?? **

En aquesta primera reflexió, m’agradaria defensar els deures i les classes presencials a la universitat.

Molts alumnes es queixen de la obligatorietat d’assistir a les classes.
Es clar que, fins el moment, almenys per la meva experiència, no hi ha cap professor/a que passi llista i dubto que ho facin molts; però si que es veritat que fan fer exercicis a l’aula per tenir un petit control de qui ve i qui no ve, o com en aquesta assignatura, que es fa un seguiment de l’assignatura mitjançant el blog.

Doncs.... personalment hem sembla perfecte! Ja que amb el fet de realitzar petits treballs a classe, en grup, individuals, exercicis pràctics, inclús petits exàmens de tant en tant, fa que adquireixis compromís amb l’assignatura i adquireixis coneixements progressivament.

Estic segura que si els professors/es a part d’impartir les classes sense cap control, només fessin un examen final..... molts suspendríem. Perquè pocs hauríem anat estudiant dia a dia o setmana a setmana, sinó l’últim mes abans dels exàmens finals.
Llavors els coneixements, en molts de nosaltres, serien simplement memorístics per “vomitar-ho” el dia de l’examen i possiblement, al cap de dues setmanes no recordar res.

Sóc conscient de que molta gent ha de treballar, inclús jo soc una d’elles, però per aquest motiu tenim opció a l’avaluació única o continuada.
L’avaluació continuada seria l’assistència a classe i els treballs i exercicis, i la única, exclusivament l’examen final.

Així doncs, crec que posar deures ajuda als alumnes a poder portar la matèria al dia, per tant, des d’aquí us animo a fer un petit esforç que segurament, seguríssim, serà ben compensat! Ànim!

<< setmana nº 1 >>

En aquesta primera setmana hem fet referència a:
  • El pla de Bolonya

    Personalment, crec que molts de nosaltres no tenim un coneixement gaire clar sobre que és i com és aquest pla, per aquest motiu, m’atreveixo a posar un article al meu apartat de “més informació”, poder per alguns continua sent no gaire clar, però ens ho mostra una miqueta.

  • Informe Pisa

    L’objectiu d’aquest informe es obtenir una fotografia fixa del nivell dels alumnes dels països més desenvolupats, que permeti comparar unes nacions amb altres i analitzar la seva evolució.

  • Educació per la ciutadania


  • El calendari escolar

  • Darwin, el evolucionisme

  • Què és la pedagogia?

    La pedagogia es una reflexió de...

    La pedagogia com a ciència i com a tecnologia.

  • Què és teoria de l’educació?

    o Conceptes.
    o Discursos (explicacions sobre els conceptes).
    o Narratives.

La paraula “teoria” fa referència al intent de predicció a una explicació.
La funció de la teoria es guiar la pràctica.

Abans de començar....


Holaaa a totes i a tots!!!

Abans de començar he de dir que m'agrada la idea de fer aquest blog! Al principi ho veia una mica complicat, ja que les noves tecnologies i jo no som molt amigues, i no gaire útil, però un cop "manos a la obra" penso que no es per tant i que es molt interessant que cadascú de nosaltres aporti una miqueta del nostre món, la educació!
(Qui sap.... a lo millor aconsegueixo que la tecnologia i jo siguem íntimes....)

Referent a l'assignatura, me la imaginava com una espècie de continuació a Teoria I, però per lo que hem vist aquesta primera setmana, tinc la sensació de que amb aquesta assignatura aconseguirem una noció més amplia de l'educació i tot lo referent a ella, ja que semblen classes molt dinàmiques on es parla de tot, de tot relacionat en educació!
Finalment espero gaudir i que tothom gaudeixi amb aquests petits racons, com be deia un company nostre, que hem dissenyat!!
Fins aviat!!!