<< setmana nº 4 i 5 >>

Durant aquests dies a l’aula...:

Hem vist el programa de 30 minuts dedicat a: “L’escola dels petits samurais”.
Aquesta escola anomenada Parvulari Hikari del Japó, els nens i nenes van sense samarreta faci fred, calor, nevi.... tant se val!
L’uniforme que porten son gorres de diferents colors, segons la classe, per diferenciar-los, mitjons blancs i pantalons curts de color negres. Els nens i nenes poden portar la samarreta de màniga curta si estan refredats.
En aquesta escola els infants no paren de fer activitats per escalfar-se. L’objectiu d’anar sense roba es reforçar la salut.

Els infants son els que netegen l’escola.
Comencen a llegir als 3 anys, diuen que van més avançats que en altres escoles, fan molt d’esport,....
Al Japó l’educació rigorosa es sinònim d’èxit, però en aquí la comparem amb una educació militar en la qual es dona importància a l’educació del caràcter i amb una tradició de la classe dels guerrers.

Elements positius que van sorgir a l’aula:

- No hi ha càstigs. Sí premis.
- Per algunes famílies es un orgull poder entrar en aquesta escola, ja que hi ha una llista d’espera força llarga.
- Els infants no són forçats a anar sense roba.
- Fan oracions al entrar.
- La formació d’una noció de grup, l’orgull de pertànyer a un col·lectiu. Dona capacitat d’autosuperació.
- Felicitacions en públic.
- Tot el context ajuda a la maduració del infant.
- Aprenen a patir, no tot el jugar.
- La maduració que es planteja en posar-se i enfrontar-se als elements naturals.
- Els infants semblen feliços.
- La neteja que fan els alumnes.
- Activisme.
- Pares participadors.
- La immunitat dels infants a la llarga.
- Premis públics nacionals reconeguts.
- Relació ment-cos. Un cos fort, una ment forta.

Elements negatius que van sorgir a l’aula:

- Sembla una secta.
- Una disciplina molt marcada.
- Participació del pares, però amb roba, tot el contrari dels seus fills.
- El fet d’anar sense roba. Ja tenen identificació, no cal anar despullats.
- Competitivitat.
- Aprenentatges memorístics.
- Sembla una disciplina militar.

El fet de que hi hagin menys elements negatius no vol dir que el grup classe vam estar d’acord amb el mètode del Parvulari Hikari, sinó que son menys, però de vital importància.
La classe en general, estava en desacord, ja que es un mètode que, personalment, te elements molt positius com l’activisme i el treball en grup, però el fet d’anar sense roba trenca molt. No fa falta!


El subjecte de l’educació:

L’educand:

Si l’educació es possible hi ha d’haver-hi algú que es pugui educar.
S’ha de tenir la voluntat de voler ser educat. Es pot no tenir intenció de ser educat, es a dir, no saber que s’està sent educat; i també es pot no voler ser educat. Els educands es poden negar pel mètode, ja que no és possible negar-se totalment a ser educat.

Per què som educables els humans?

L’educació és exclusivament humana, ja que els animals aprenen, però no s’eduquen.
A través del raonament i d’atribuir significat, s’aprèn. Si hi ha capacitat de donar-li significat moral a l’aprenentatge, hi ha educació.
Cal una estructura innata per aprendre i nosaltres, els humans, estem disposats biològicament per fer-ho.
A la capacitat de ser educat l’anomenem educabilitat.

Es pot aprendre tot, però s’ha d’aprendre?

Tot depèn de l’objectiu i del mètode.
Els humans no coneixem els límits per aprendre, tenim una estructura biològica. Aprenem i ens eduquem per necessitat. Si no hi ha necessitat, no hi ha aprenentatge.
Segons Maslow, no es pot cobrir una necessitat, si no has cobert l’anterior.
La distància entre educadors i educands pot ser molt gran quan no se sap el que necessiten els educands. Com per exemple, al Parvulari Hikari, com que el que necessiten els alumnes es calor, els hi donen activisme i una ciutat competitiva com es el Japó, necessita una escola competitiva. Per tant, s’han de diferenciar i cobrir les necessitats.

Per què aprenem?

Els humans aprenem perquè tenim plasticitat.
<>
Sabater diu que hem d’arribar i aprendre a ser humans, ja que no sabem ni caminar, ni comportar-nos socialment,...
Aprenem perquè tenim una predisposició biològica, perquè tenim necessitat i perquè tenim el fonament biològic de la plasticitat. Però per altre banda, aprenem per la cobertura sociocultural, ja que si no hi ha cultura, no hi ha educació, la cultura dona sentit.
L’educació es fer persones, es un fenomen social i polític perquè es la cara política de l’individu el que l’educador educa.

Finalment, diem que per ser educables, necessitem:
- Capacitat de comunicació amb l’educand.
- Capacitat de racionalitat.
- Capacitat de canvi. Plasticitat.

Quan un educador no creu en la capacitat de canvi dels seus alumnes, no hi ha motivació.
El subjecte es subjecte perquè comunica. Si no hi ha comunicació, no hi ha educació.
Educar també implica perfeccionament, ja que si no es creu en el perfeccionament dels alumnes no hi ha canvi, i si no hi ha canvi, no hi ha educació. A més a més perquè hi hagi educació hi ha d’haver un marge de llibertat, ja que si no hi hagués llibertat no hi hauria educació, sinó que hi hauria adoctrinament i l’adoctrinament no es educació.
En certa manera educar es manipular. Molts dirien, una manipulació inconscient, motivadora i persuasiva, per això no te n’adones.

Educació dinàmica:
L’individu interactua amb el medi de manera didàctica i permanent.
Educació permanent, vol dir, aprenentatge al llarg de la vida.

Teoria sistètico cibernètica de l’educació:

L’educand com:
- Com a sistema obert de nivell superior.

L’educand com a tres sistemes:
- Biològic.
- Psicològic.
- Social.

Perquè sigui sistema ha de tenir elements, relacions i finalitats compartides.
L’educand com a sistema implica una relació entre sistemes que conformen un sistema. Sistema mental, social.... a la que s’intervé en un element del sistema, s’intervé en els demés, ja que estan totalment relacionats.
Els humans per ser educables han de ser sistemes oberts, tenir una relació amb l’entorn, comunicar, transmetre i rebre informació constantment.
L’educació es bàsicament comunicació, si no hi ha obertura no hi ha comunicació, un sistema tancat no es educable, per tant, la comunicació s’ha de facilitar.
Si el sistema es obert es imprevisible i complex. Hi ha un paradigma de la incertesa i per aquest motiu, d’una acció educativa no es pot preveure gairebé res.
Un ésser superior es capaç d’aprendre a aprendre, i això implica consciència de ser educat.

I per acabar, l’Enric proposa:

Pensa en aquestes dues frases i tria’n una:

La naturalesa humana es corrupta i ha de ser controlada per les normes socials.
La naturalesa humana es bona i es corrompuda per les normes socials.

Jo escollo la segona, que ve a dir que els humans som bons per naturalesa com diu Rousseau. Penso que realment sí som bons per naturalesa i en certa manera, ens convertim en bons o dolents segons el nostre entorn i segons la nostre societat.