Si, com diuen, la cultura és l'ànima dels pobles, la Diada de Sant Jordi és un reflex significatiu d'allò que som. Som catalans, una nació dinàmica que avança entre les pròpies contradiccions.
La Diada de Sant Jordi és una festa que celebrem sense deixar de treballar. Una festa que es viu des de la individualitat, des del terreny personal, amb l'acció del regal de la rosa i el llibre com a moment central de la celebració. Aquesta mostra d'estima íntima és el que la fa singular, però, paradoxalment, la festa adquireix el seu significat per la seva dimensió social, pel fet que és viscuda per totes i tots a les nostres ciutats, als nostres pobles.
El que la fa especial són els carrers inundats de roses; són les parades de llibres amb els autors signant els seus exemplars, esdevenint merescut centre d'atenció; és l'entusiasme de milers de joves intentant fer diners per una causa social o per un viatge de fi de curs, o el de persones emprenedores que cerquen uns euros més per poder arribar a final de mes; són els llibres escrits en llengua catalana que seran llegits els propers dies; és l'alegria i el somriure compartit de milions de persones; són les parelles que, abraçades, passegen el seu sentiment. És el contagiós entusiasme d'una nació viva.
I és també la idea de llibertat. Deia el president Companys que "Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa", i per Sant Jordi es fa present un ideal de Catalunya, ja que l'amor i la cultura no coneixen altre territori que la llibertat.
És una festa singular que adquireix força per la seva pluralitat, que cadascú viu a la seva manera i se la fa seva fins a fer-ne una festa de tots, en la qual ningú se sent exclòs. Any rere any evoluciona, de la mateixa manera que evoluciona la nostra societat, però manté la seva essència, allò que en fa una festa de país, allò que en fa motiu d'orgull dels catalans.
El 23 d'abril té una significació especial, perquè és el nostre dia dels enamorats, el nostre dia del llibre, i constitueix una part fonamental de la nostra identitat com a persones, com a societat i com a nació.
Així mateix, si hi ha un mirall que reflecteix la imatge d'una societat, és inevitable que s'hi reflecteixi també el sistema polític. En aquest sentit, entendre la diada del llibre i de la rosa, la seva singularitat, la seva pluralitat i les seves contradiccions permet al seu torn comprendre les singularitats, la pluralitat i les contradiccions del catalanisme polític, més enllà de les relacions entre els partits polítics que representen la ciutadania.
DE FET--i el dia de Sant Jordi n'és un exemple clar--, com explicava Montserrat Guibernau en una entrevista recent, el que dóna identitat a una nació és la cultura, la llengua, els símbols, els valors, les tradicions, però, sobretot, el desig de continuar formant una comunitat amb una sèrie de característiques específiques. I la gran majoria dels catalans ho volem. Ho volem amb la mateixa diversitat de visions amb què es viu Sant Jordi, i amb el mateix resultat: té sentit quan tothom suma.
Al nostre país, les preferències sobre el model de societat poden ser molt diferents, com passa arreu del món, i s'estructuren sobre l'eix esquerra-dreta. Tanmateix, l'experiència històrica de Catalunya en relació amb l'Estat espanyol i a la seva estructura, defineixen un segon eix de conflicte polític. De manera que mentre uns pensem que la millor opció per a Catalunya és esdevenir un Estat propi dins de la Unió Eu- ropea, altres defensen l'opció de continuar sent una de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Uns i altres ho fem amb la mateixa convicció i la mateixa legitimitat.
DIFERIM, però coincidim a sentir-nos part d'una identitat col.lectiva diferenciada, i en la defensa dels interessos comuns de tots els catalans. És sobre aquesta base mínima de coincidències que s'ha estructurat al llarg de la història l'ampli espai del catalanisme polític.
I, compte, no es tracta d'ideals abstractes. Més enllà de paraules i d'idees patriòtiques, l'articulació del catalanisme polític ha funcionat quan els catalans ens hem trobat davant de l'evidència que l'interès particular passa per l'interès col.lectiu de tota la nació catalana, i que si perdem, perdem tots.
És precisament l'escenari en què ens trobem ara, que no permet cedir en les negociacions que Catalunya manté amb l'Estat. El compliment de l'Estatut (en referència, per exemple, als traspàs de les competències de Rodalies i beques universitàries), la gestió dels aeroports i, sobretot, assolir un sistema de finançament just són qüestions determinants per garantir la qualitat dels serveis públics que es presten a la ciutadania i per preparar Catalunya de cara als canvis que es derivaran de la crisi actual durant els propers anys.
El catalanisme polític n'és conscient. La ciutadania també n'ha de ser. Si ens mirem al mirall, ens hi veurem tots i, ens hi agradem o no, el futur el patirem o el construirem junts, en funció de la resposta de l'Estat a les qüestions justes i irrenunciables que hem posat sobre la taula.
ERNEST Benach
